Per què REPORTA DOFÍ? Perquè, en aquest cas, el nostre grup vol mostrar com n'es, de perspicaç. Com que els dofins són els més intel·ligents del mar i els més semblants als humans, per això hem decidit que aquest nom ens representi com a grup i com a equip blogger.

domingo, 7 de enero de 2018

Benvinguts professors i professores

Els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Martí l'Humà (IMH) que fan el taller de premsa presentaran unes entrevistes al professorat nou del centre. Aquest projecte el desenvoluparan els següents alumnes: Maria Querol, Jordi Caylà, Cristian Greu, Imrane el Morabit, Ricard Martín, Joel Vallverdú, Joel Delpuy, Brandon Vargas, Carla Baró, Maria Entifi, Elena Guerrero, Rebeca Álvarez, Nerea López, Gal·la Benet i Sergi López.

Durant les properes setmanes s’aniràn publicant les diferents entrevistes per a conèixer el nou professorat. Paral·lelament, l’alumnat ha creat aquest blog on podreu trobar aquestes entrevistes i altres projectes que es duran a terme en aquesta matèria.





Esperem que us agradin els nostres treballs i que en gaudiu.

Entrevista Estefania Balanyà

L’Estefania és de Montblanc. Aquest curs li ha tocat treballar a prop de casa.

"Cadascú té allò que es guanya"


Quants anys fa que et dediques a la docència?
Doncs vaig començar el curs 2008/2009. Aquest és el meu desè curs a ensenyament.
T’agrada l’Institut Martí l’Humà?
Sí, és el primer any que hi sóc, estic i s’hi està bé.
Com va ser el teu primer dia de classe a l’Institut Martí l’Humà?
Doncs vaig començar amb la tutoria de primer d’ESO, vam estar unes quantes hores, fins a l’hora del pati, i vaig ensenyar-los com funcionava l’institut.
En quins altres instituts has treballat?
He treballat en uns quants instituts. Els últims tres cursos, he estat a l’Institut Gaudí de Reus. Anteriorment, havia estat a l’Institut de Guissona. Després, també, a l’Institut d’Horticultura de Reus, a l’Institut Torre Vicens de Lleida, a l’Institut d’Aran de Vielha, a l’Institut Maria Rúbies de Lleida i, el primer any que vaig treballar, vaig ser a primària, a la ZER Val d’Aran.
D’on ets i on vius?
Sóc de Montblanc i visc a Montblanc.
Quines aficions tens?
(riu) Actualment, és passar el temps amb la meva filla. Faig tonificació aquí al poliesportiu de Montblanc, però és per mantenir-me una mica en forma.
Quan, de petita, et preguntaven què voldries ser de gran, tu què deies?
Uff… Cada cert temps canviava. Durant un temps vaig voler ser fisioterapeuta; durant un altre temps, professora; quan era més petita, perruquera.
Eres de les liantes de la classe?
Em portava molt bé (riu).
Què ens en dius, de l’alumnat d’aquest centre?
És bo. Us porteu bé. I pel que fa als resultats, el que hem estat fent per ara, també, tinc un percentatge alt d’aprovats dels exàmens que he fet.
On vas fer els teus estudis?
Aquí a Montblanc, al mateix institut que vosaltres, al Martí l’Humà. La primària a Les Muralles i després aquí.
Creus que és dura la vida d’estudiant?
No, gens.
Si no fossis professora, a què t’agradaria dedicar-te?
Si no fos professora, veterinària (dubta) Sí, veterinària.
Quan castigues algú, què sents?
No m’agrada la paraula castigar... En aquest institut no he “castigat” a ningú encara, però quan, darrerament, he “castigat” a algú, l’he fet fora de classe i això no és castigar, és seguir la normativa. Si algú se salta les normes o falta al respecte a algú altre, o fa alguna cosa que no toca, s’ha d’aplicar la normativa i, si toca que surti de classe, o posar-li una incidència o el que sigui, es fa. De la mateixa manera que si algú treballa bé i es comporta bé, tindrà bona nota. Cadascú té allò que es guanya.
Quin seria el tu alumne ideal?
El meu alumne ideal… (dubta) No hi ha alumnes ideals, per a mi algú que es porti bé, que vagi treballant pot ser el meu alumne ideal. No ha de treure un 10, ni un 8 ni un 9 (va marcant el ritme amb les mans), pot treure un 5, un 6...; algú que vagi treballant i pregunti quan tingui algun dubte és un bon alumne.
Hi ha un tòpic en l’ensenyament que és “agafar mania” creus que és real?
No. Els professors no agafem mania a ningú. A veure, evidentment, si un alumne se’t porta molt bé, va treballant, doncs, quan el puntuïs el veuràs amb més bons ulls, fent l’aclariment de la mania o no mania. Però, no, som objectius.
I, al revés, l’alumnat agafa mania al professorat?
No ho sé. Això és una pregunta que us l’hauríem de fer a vosaltres. En la meva edat d’estudiant, no tenia mania a ningú. M’agradava més un professor que un altre, per descomptat, perquè sóm persones i tenim preferències; ens cauen millor certes persones que d’altres, però arribar a no voler un professor, no. Normalment, m’agradaven els professors, t’adaptes al que et demanen.
T’agraden més els instituts de poble o de ciutat?
(dubta) Als de poble, normalment, hi ha el tòpic que els alumnes es porten millor. Són un altre tipus d’alumnes, però jo, personalment, he estat durant tres anys en un institut de ciutat, al Gaudí, i estava molt contenta, estava molt bé. M’hauria agradat continuar-hi; però, és clar, tenia la possibilitat de venir aquí a Montblanc, i vaig preferir ser al poble. Però, ja us dic, estava molt contenta allà i aquí tambe ho estic.
Respon amb una paraula: reciclatge
Necessari
Igualtat de gènere
Necessària
Què prefereixes, dansa o futbol?
A veure, quan jo era com vosaltres, preferia el futbol. En l’actualitat, el futbol ja ni el miro ni jugo ni res i, dansa..., he apuntat a la meva filla a dansa... (riu). Tot m’agrada amb la seva mesura.
Tens mascotes?
No. Durant anys, vaig tenir gossos i gats. Ara, en l’actualitat, no; ja fa temps que va néixer la meva filla i no n’he tornat a tenir. Ni crec que en tingui.
Què és per a tu la teva família?
(s’ho torna a qüestionar) El més important; és la meva vida.
T’agraden els canvis?
En certa mesura. S’està molt còmode fent una cosa en la que et sents segura, però, de vegades, els canvis són bons. Per millorar, per canviar coses…
A quina edat et vas independitzar?
Vaig anar a estudiar fora abans de fer 18 anys. No es pot considerar independitzar perquè m’ ho pagaven tot els meus pares, però ja era a fora estudiant. Després, me’n vaig anar a Tarragona, després a Lleida i, a Lleida, ja sí que em vaig independitzar, a l’edat de vint i… (dubta) Independitzar-me de viure fora de casa, va ser a partir dels 18. I independitzar-me econòmicament, als 24 o 25.
T’agrada que et facin la pilota?
No. M’agrada que es portin bé a classe, però la pilota no.

by Carla, Maria, Gal·la

Entrevista Joan Bofarull

El Joan Bofarull ve de Reus i és del Departament de Ciències Socials. Amb ell parlem d’alguns tòpics de l’ensenyament.

"El més important és saber quines son les nostres obligacions i els nostres drets"


Quants anys fa que ets professor?
Fa 11 anys.
Has estat en molts instituts?
Ui sí, en molts. Aquest és el número 13.
Parlem d’alguns tòpics, els professors agafeu mania?
Normalment no; alguna vegada pot passar, però has d’intentar entendre que aquell nen té alguna dificultat, o inclús a vegades també és l’alumne que t’agafa mania a tu. Però s’ha de intentar passar-ho i, si no, que no es noti gens, que no interfereixi en les notes.
I al contrari, creus que un alumne/a pot estar mimat?
Sí, a vegades també passa això, però també hauria de ser el mateix, separar la feina de les emocions, però és clar una de les feines més dura de ser professor és que a vegades et sents afectat.
Quan anaves l’institut eres dels liantes de la classe?
Jo era bastant bon nen, però a vegades també m’havien de cridar l’atenció.
I, per a tu, quin seria l’alumne/a ideal?
Sobretot, em fixo en que sigui educat, que sàpiga demanar les coses, que treballi, i que tingui hàbits de comportament: que sigui puntual, que s’assegui quan comencem. El més important és l’educació.
Què opines de l'actual sistema educatiu?
Crec que tots els infants tenen el dret a l'educació fins als 16 anys, molt bé. Però fer-los estudiar el mateix a tots, és un error. Si un nen vol ser pagès, que planti un hort, i si un altre vol ser mecànic, doneu-li un cotxe i que el vagi muntant i desmuntant. Si un alumne no entèn la utilitat del que està fent, no estudia i tot són problemes. En canvi, quan fas allò que t'agrada, hi dediques tota la teva atenció i tot l'esforç, però no et canses.
Què és el que voldries que l'alumnat s'endugués de les teves classes de Ciències Socials?
Entendre la geografia i la història ens permet saber què passa al nostre voltant. Si hi ha una crisi, la gent es queda sense feina; si els sous dels treballadors baixen, tenim menys diners; si s'aproven lleis que disminueixen el nivell de democràcia, perdem els nostres drets. Això ens afecta, encara que els nens petits no se n'adonen. Un expert en història ha de saber quan un document és fals, tant si és un pergamí medieval com una notícia que surt avui a la televisió. Però el més important és tenir cultura i ètica: saber quines són les nostres obligacions en la societat, quins són els nostres drets... i defensar-los.
Moltíssimes gràcies pel temps dedicat.

By Sergi


miércoles, 27 de diciembre de 2017

Entrevista Marina García

La Maria Garcia de Mateos és professora de Música. Comparteix la plaça amb la Marta Pérez. Un tret que podem destacar de la Marina és la seva joventut; un altre, l’alegria.

 

 “Quan t’hi esforces molt per aconseguir una cosa i hi dediques moltes hores, la coneixes més i, per tant, la pots explicar i compartir molt millor”



Quants anys fa que et dediques a la docència?
És el primer any que treballo com a professora en un institut.
Com va ser el primer dia de classe, doncs?
El primer dia va anar bé. Suposo que també els alumnes estan més calmats perquè necessiten examinar qui tenen davant.
Quina va ser la teva primera impressió en aquell moment?
La primera impressió va ser bona i la segona, també. Tenia la sensació que em tocarien grups bons.
Què en penses, de l’alumnat  que t’ha tocat?
(S’ho pensa) Hi ha de tot, n’hi ha de molt macos i treballadors, i n’hi ha que passen de tot.
Creus que és dura la vida de l’estudiant?
En general no és dura però, quan avances de nivell i tens tots els exàmens, treballs, pràctiques… en aquell moment es complica i llavors sí que és dura.
Quan vas saber que ensenyar és el que t’agrada?
A mi sempre m’ha agradat ensenyar i, en la mesura del possible, sempre he anat fent classes, sobretot de música, i també he treballat com a monitora. I tot això que he anat fent, m’ha portat una mica per aquest camí.
Perquè vas triar ser professora de secundaria i no de primària?
Quan estudies segons quina carrera, ja tens la possibilitat de treballar com a professor a la secundària fent un màster per poder ensenyar. Si jo hagués volgut fer primària, hauria d’haver estudiat el grau en Educació Primària.
Què vas estudiar per poder ensenyar aquí a l’institut?
Vaig estudiar Música, concretament clarinet, i Filologia Catalana. A més, tinc un màster per poder exercir de professora de secundària. 
T’ho passes bé fent classe?
Si els alumnes responen bé, m’ho passo molt bé.
Què en penses, de l’actual sistema educatiu?
El sistema educatiu català crec que s’intenta adaptar al màxim a les necessitats educatives que qualsevol estudiant pugui presentar. Hi ha un problema de base, però penso que s’està treballant per poder-lo solucionar.
I de les retallades en l’ensenyament, què en penses?
Si tenim menys pressupost, es poden fer menys coses; llavors, tot el que intentes adaptar, renovar i crear fa que s’endarrereixi o no prengui la forma que hauria de prendre.
Quin seria el teu alumne/a ideal?
Un alumne/a puntual, participatiu, que sàpiga callar quan s’ha de callar, que faci bones preguntes, que porti les coses al dia, que sigui respectuós…
T’agrada que et facin la pilota?
A mi no m’ha agradat mai fer-la; és més, no la sé fer. Em fa gràcia que me la facin, però me n’adono de seguida.
Hi ha un tòpic en l’ensenyament que és “agafar mania”, creus que és real?
Quan era estudiant, creia que era real. Ara que sóc professora, no tinc mania a ningú. Potser hi ha alumnes que et mires més perquè són més participatius, bons estudiants... i n’hi ha d’altres que els hi has de cridar més l’atenció perquè són molt xerraires o dropos. Però, mania, a ningú. 
Ser professora és una feina dura comparant-la amb un treball més manual com el de treballar en una fàbrica?
En una fàbrica has de fer servir la força, a l’obra passes fred, en una perruqueria has d’estar moltes hores dret, etc. però per ser professor/a has d’aguantar molt. Has de tenir-ho tot preparat, has de saber molt bé què dius, com ho dius... tractar amb adolescents no és fàcil i se n’ha de saber.
Tens algun mètode perquè els alumnes parin atenció?
No, però espero aprendre’n algun. Veig que els alumnes paren atenció quan em fico davant de la classe, parada, amb els braços creuats i com si estigués enfadada. Ara bé, l’ideal seria no haver de dir res i que els alumnes escoltessin.
Anem al terreny personal. D’on ets?
De Reus
On vius?
A Reus
Quines aficions tens?
M’agrada ballar, m’agrada llegir (si enganxo un bon llibre)... Bé, això no ho puc fer gaire. Si tinc temps, m’encanta fer una bona migdiada al sofà. I, òbviament, m’agrada la música: escoltar-la, tocar-la i anar a concerts.
Quan de petita et preguntaven què voldries ser de gran, què deies?
No ho vaig tenir mai clar, mai. De fet, quan vaig fer batxillerat tampoc ho tenia clar... És que a mi m’anava tot bé. Tampoc era impressionant, però tot m’anava bé.
Sembla que un/a professor/a ha d’haver estat un bon estudiant. Creus que és així?
No. De fet crec que és al revés. En el terreny de la música i quan assistia a classes amb diferents professors de clarinet, els que més els hi havia costat i més hores i esforç hi havien dedicat per arribar a ser on són ara (concertistes reconeguts, professors en centres de prestigi, clarinetistes en orquestres importants...), eren els que més t’ajudaven i millor s’explicaven. Suposo que quan t’hi esforces molt per aconseguir una cosa i hi dediques moltes hores, la coneixes més i, per tant, la pots explicar i compartir molt millor. I també m’he trobat casos contraris, “genis” en la seva matèria que eren molt mals professors perquè no sabien transmetre els conceptes i no comprenien perquè no entenies una cosa tan “fàcil” i que no havia suposat cap esforç per a ells.
Quina matèria t’anava pitjor, de petita? Saps per què?
No m’agradava gens, gens, gens pintar. Dibuixar, encara, però pintar, no. I és estrany perquè m’agraden molt les arts: música, filologia... I tampoc m’agradava educació física. Suposo que la genètica tampoc hi ajuda i també per les poques ganes que hi posava.
Què en pensaves dels teus mestres a l’època d’estudiant? Tenies mania a algun?
Evidentment tenia professors que em queien malament i que creia que em tenien mania, però n’hi havia d’altres que em queien molt bé. Ara, tots ells mereixien el meu respecte.
Quin tipus de música t’agrada?
M’agraden tots els estils musicals. Vaig a concerts de música “clàssica” i de música “actual”. Escolto molt la ràdio i em fico música moderna. Hi ha estils que m’agraden més i d’altres que m’agraden menys, però, com dic sempre a les meves classes, s’han de respectar tots els gustos i estils.


by Caylà

Entrevista Mireia Romeu

La Mireia Romeu és de la Conca, concretament de Vimbodí i Poblet. És professora de Matemàtiques i comparteix Departament amb un professor que treballava a l’escola on ella estudiava la primària.


 Un dia vaig trencar un vidre amb una pilota, però, com que treia bones notes, no em van dir res.



Comencem amb una pregunta ben directa que hem anat fent a tots els profes entrevistats, quan anaves l’institut o a l’EGB, com abans, et consideraves de les liantes de la classe?
Jo estudiava però xarrava molt
O sigui que eres llesta però la liaves a classe?
Sí, bé no la liava, xerrava, i em feien fora de classe per parlar.
Diga’ns algun record que tinguis d’alguna anècdota de classe, ja sigui bona o no tan bona… 
Un dia vaig trencar un vidre amb una pilota, però, com que treia bones notes, no em van dir res.
Que eres de les mimades de la classe?
Com que treia bones notes, mantenia sempre el profe mimat, només em va dir que vigilés…
Els profes de abans pegaven als alumnes, ara ja no; recordes algun moment d’aquests?
A mi no em van fer mai res, però a amigues meves sí; a una li van estirar els cabells. Però sí que pegaven sí, sopapos n’hi deien. “Te voy a dar un sopapo”, deien .

Sabem que el Sr. Tarragó, professor de Matemàtiques del centre, impartia classes al col·legi de primària de Vimbodí. El vas tenir?
A mi mai no em va fer classe, però a la meva germana s .
I tens algun record d’algun profe?
Sí, de la Rosaura, una que era molt bona.
Encara conserves amics de la teva infància?
Tots, érem a Vimbodí; per tant, érem pocs.
Alguna vegada vas fet o has patit assetjament escolar?
No, però a vegades penso que he dit coses a companys  i, és clar, a mesura que m’he fet gran, penso que ho devien passar malament. La típica brometa. A mi em feien la brometa de dir-me Ferreira, perquè portava ferros i el meu avi era ferrer. Però mai no en vaig fer cas; suposo que deu ser depèn del moment en què t’enganxen, depèn de com tens l’autoestima.
Què opines del típic “és que em tenen mania”?
Reconec que, quan era alumna també tenia la sensació que els profes em tenien mania. Suposo que no és mania, però que si la lies cada dia, al final, els profes ja et miren diferent. No comences de zero… si un cada dia no et deixa fer la classe… no és mania, però sí que és veritat que si és un que treu un 4… el suspens.
O sigui, mania no, però una mica de ràbia?
És tenir en compte el comportament. Si després li has de fer un favor, no l’aproves.
Ara ja estem parlant de tu com a professora. Creus que tens algú mimat?
És el mateix d’abans. Si algú es porta bé, si ajuda, doncs bé, a l’hora de posar la nota, l’aprovaria.  El que no m’agrada és que etiquetin els alumnes. Per això, sempre intento començar de zero.
Què opines sobre les típiques vacilades als profes? Tu et calmes o contestes?
A mi no m’agraden gens les faltes de respecte cap al profe o entre companys, el que passa és que riure’s d’algú s’ha tornat una cosa molt habitual.
Sabem que has treballat en més centres a part d’aquest. Hi trobes diferències?
Aquí els alumnes més conflictius és perquè són vagos.
Creus en l’ESO obligatòria fins al 16 anys?
Jo crec que hauria d’haver-hi una altra opció per a la gent a qui no li agrada tant estudiar, per a gent que no és d’estar 6 hores asseguda.
Tu vas estudiar per ser professora?
Vaig fer una enginyeria primer.  Quan la vaig acabar, no volien dones a la petroquímica; per tant, vaig canviar d’orientació. Vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses i per això ara puc fer Matemàtiques i Tecnologia.
Ufff… Quant de temps vas estar estudiant tot això?
Vaig estudiar tres anys; però després estudiava i treballava.
Has marxat mai lluny de casa?
Vaig ser mig any a Londres cuidant nens.

Moltes gràcies pel temps que ens has dedicat, Mireia.

viernes, 1 de diciembre de 2017

Entrevista Edith Santó

L’Edith Santó és psicòloga i és professora de cicles formatius.  Ha resultat ser una persona molt amable a l’hora de fer aquesta entrevista.

La vida d’un estudiant ha de ser agradable, és una etapa molt positiva i molt maca.

En quins altres instituts has treballat?
L’any passat vaig treballar a l’Institut Mediterrània del Vendrell.
T’agrada el Institut Martí l’Humà?
Sí, bé, hi estic a gust.
Quina va ser la teva impressió al entrar a la teva classe?
Que hi havia molts alumnes. I que tindria molta feina.
Com va ser el teu primer dia a classe?
El primer dia a classe va ser una mica dur; els alumnes em van donar una mica de guerra.
Ara que han passat més dies, què en dius, de l’alumnat d’aquest centre?
L’alumnat que tinc a classe? Bé, són bons xiquets.
I en general?
Fa poquet que soc aquí. Però, pel que sé, crec que és un bon alumnat, tot i que  sempre hi ha excepcions.
Quina matèria imparteixes?
Faig classes de Formació i orientació laboral i  Empresa i iniciativa emprenedora, bàsicament, als cicles formatius.
Què vas estudiar per impartir aquesta matèria?   
Una llicenciatura en Psicologia.
En quina universitat vas fer els teus estudis?
A la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
I els de secundària?
A l’Institut Jaume Huguet de Valls.
Creus que és dura la vida d’un estudiant?
La vida d’un estudiant ha de ser agradable, és una etapa molt positiva i molt maca.
Quan vas saber que ensenyar és el que t’agrada?
De fet, no sé si és el que m’agrada, (riu), bé, ma mare és mestra i sempre  he viscut en l’entorn de l’ensenyança. Ha sigut una professió que sempre m’ha cridat molt l’atenció, tot i que el que més m’agrada és fer de psicòloga.
I la psicologia, com et va cridar l’atenció?
Perquè m’agrada ajudar els altres i és interessant conèixer el funcionament de l’ésser humà.
Què sents quan castigues a algú?
Mai no he castigat a ningú!
De veritat?
No, no crec en el càstig.
Hi ha un tòpic que és agafar mania a algun alumne, és veritat?
Penso que sí que pot ser real; és possible que, en alguns casos, hagi passat.
Doncs t’hem de preguntar si has agafat mai mania a algú?
Intento no fer-ho.
Quin és el moment més difícil per a un professor?
No ho sé, tot té la seva part complicada…potser quan comences nou a un centre.
És difícil ensenyar a adolescents?
És una edat complicada per a la vida d’una persona; no ho considero difícil, però és tot un repte!.
Gràcies per atendre’ns en aquesta entrevista.


by Brandon i Imrane

Entrevista Carles Junivart

El Carles Junivart és el nou profe d’anglès. Té un tarannà alegre i descomplicat que s’encomana quan parles amb ell.

“Jo era dels que estudiava, passava desapercebut.”

Quants anys fa que et dediques a la docència?
Doncs, fa exactament deu anys.
T’has adaptat bé a aquest institut?
Amb el temps que hi has estat, t’hi has sentit a gust?
Doncs sí, des del primer dia.
Parlant del primer dia, com va ser el teu primer dia de classe?
Home, va ser una mica caòtic perquè recordar el nom de la gent, començar a conèixer tots els alumnes, la norma del centre, clar, tot era nou.
Quanta estona de trajecte tens per arribar fins aquí?
Uns  quaranta minuts
Quines aficions tens?
Escoltar qualsevol tipus de música, veure alguna peli de ciència-ficció o de terror i, després, doncs, viatjar i procurar aprofitar qualsevol estona.
Quan, de petit, et preguntaven què voldries ser de gran, què deies?
Volia ser o bé professor o fer una feina amb la qual pogués disposar de temps lliure i poder també anar a l’estranger, per viatjar; bàsicament això.
Si no fossis professor, de què t’agradaria treballar?
M’agradaria potser fer alguna cosa sobre traducció.
Sembla que un profe ha d’haver estat un bon estudiant. Tu eres dels liantes de la classe?
 No, jo era dels que estudiava, passava desapercebut.
Per tant, no cal que et preguntem si has repetit curs alguna vegada…
No, no he repetit mai curs.
Quina matèria t’anava pitjor?
Matemàtiques.
Saps per què?
Perquè els números no m’han agradat mai, diríem.
De petit, t’agradava l’assignatura que ara imparteixes?
Em costava
Creus que és dura la vida de l’estudiant?
Sí perquè hi ha molta feina, molta responsabilitat i, després de la feina, la pressió.
Tornem a l’Institut Martí l’Humà, què ens en dius, dels teus companys i companyes?
Són molt agradables, sempre t’estan ajudat i, si necessiten alguna cosa, doncs, ells em pregunten. Jo, si puc, també els ajudo.

Què en penses, dels alumnes que t’han tocat?
Bé. En general, força bé.
Quan castigues a algú, què sents?
És aquell moment que la persona es mereix perquè, si ha fet una cosa, hi ha d’haver una conseqüència, i depèn de l’alumne.
Quin seria per a tu l’alumne/a ideal?  
La persona que pregunta, que sempre esta disposada a demanar-te ajuda, que treballi i que faci dins les seves possibilitats tot el possible per esforçar-se i tirar endavant l’assignatura.
Com motives el teu alumnat perquè estimi l’assignatura que ensenyes?
Fomentant diferents activitats, des de les que són una mica més lúdiques, passant per a més estrictes i, aleshores, entremig les més normals.
T’agraden els canvis?
Depèn
Què pensaves dels teus mestres a l’època d’estudiant?  Havies agafat mania a algun?
No tenia mania a cap, però sí que sempre n’hi havia algun que el tenies més travesser i aleshores potser sí que et feia la vida una mica impossible. 
Creus que és real aquest tòpic de tenir-se mania entre alumnes i professors?
És normal que surti el sentiment de tenir mania a algú.
T’agrada que et facin la pilota?
No necessàriament.
Respon amb una paraula. T’agrada més l’estiu o l’hivern?
L’estiu.
T’agrada més anar amb bus o amb cotxe?
Cotxe.
Quin color t’agrada més el blau o el blanc?
 El blau
Quin tipus de música escoltes?
Variada
Ens has dit que t’agrada viatjar, a quin país aniries?
Austràlia

by Carla, Maria, Gal·la