La Roser Fabregat és de Barberà de la
Conca ; és professora de català i és bonic sentir-la parlar perquè manté
un parlar molt propi d’aquesta comarca : lu xipella.
“Vaig
fer la carrera de Filologia Clàssica i després em vaig presentar a les
oposicions de Català.”
Quants anys fa que et dediques a la
docència?
Em dedico a la docència des de fa uns 25 anys.
En quins altres instituts has
treballat?
He treballat als instituts de Tortosa, Amposta i Vila-Seca.
Com va ser el teu primer dia de
classe?
Era un col·legi privat, era molt jove i estava molt
nerviosa. El dia anterior al primer dia de classe em vaig posar davant de
l’aula encara buida d’alumnes i em vaig imaginar tota la classe plena. El cor
em bategava molt de pressa! Je, je, je! L’endemà, amb els alumnes ja a l’aula,
el cor també em bategava molt de pressa!
Què ens en dius, dels teus companys
a l’Institut Martí l’Humà?
M’hi he trobat molt bé. He tingut una bona acollida. Són
companys molt agradables.
Que en penses dels alumnes que t’han
tocat?
Són alumnes molt bons i simpàtics, però les classes són molt nombroses i
això permet que alguns grups s’acostumin a parlar massa a classe. I, a vegades,
sembla que m’enfado amb ells, però d’enfadar-me res de res. Ja, ja, ja! Tot i
que sí, insisteixo, que són xerraires!
De petita t’ agradava l’ assignatura
que fas?
Sí.
Quan vas saber que ensenyar és el que t’ agrada?
No ho sé; però quan estic bé en algun lloc és perquè em deu agradar, no? I
amb els alumnes hi estic bé.
Què vas estudiar per impartir
aquesta matèria?
Vaig fer la carrera de Filologia Clàssica i després em
vaig presentar a les oposicions de Català.
Creus que la vida d’estudiant és
dura?
Sí, perquè han de treballar i estudiar sense horari. Sempre hi ha coses a
fer si les vols fer.
Si no fossis professora, què
t’agradaria fer?
M’ agradaria treballar al camp, treballar la terra.
Perquè des de petita he viscut el món de la terra i suposo que això et deixa
alguna petjada que altra.
Que en penses, de l’actual sistema
educatiu?
Hauríem de mirar més les necessitats de cada alumne, de
treballar amb franges horàries més flexibles i amb menys alumnes a l’aula per
poder prestar-los més dedicació.
Hi ha un tòpic a l’ ensenyament que
és agafar mania, què en penses?
Es clar que no s’ha de fer. Es millor parlar, dialogar si
hi ha algun conflicte. I això en tots els àmbits. No és millor parlar i
escoltar?
Quina va ser la teva primera
impressió a l’entrar a la primera classe en aquest institut?
Estava una mica nerviosa perquè no coneixia els alumnes,
però el fet de tenir uns quants anys d’experiència em va fer sentir més segura.
Tens algun mètode perquè els alumnes
posin atenció a la classe?
Em preparo classes amb power points; interactuo a l’aula amb els alumnes perquè no sigui
tan monòtona la classe; faig cursets per millorar la didàctica, i intento que
el que explico s’entengui.
Quin creus que ha de ser el punt
fort d’ un professor/a?
L’empatia.
Creus que els alumnes es deixen
influir per la societat? Tenen sentit crític?
Sí que es deixen influir per la societat, com tothom;
però també penso que tenen sentit crític i que hem d’escoltar i respectar les
seves opinions i tenir-les presents.
Passem a un terreny més personal.
Les teves aficions…
Llegir, ballar i passejar.
De petita…
M’ ho vaig passar molt bé al poble.
De l’ESO, en penso que…
Hauríem de prestar més atenció a cadascun dels alumnes, fer una educació
més individualitzada.
La teva matèria preferida…
Literatura
La més odiada…
Història
Has repetit mai curs?
No
T’han expulsat mai?
No
Instituts de ciutat o poble?
De poble
Eres dels liantes de la classe?
No, no! Je, je, je!
Què en pensaves, dels teus
professors i professores?
Que em van ajudar a formar-me quant a coneixements i
quant a persona. I que els estic agraïda per tot això.
Què és per a tu la família?
El més important. La família és la base per sentir-me
segura i poder-me desenvolupar a altres nivells, és el lloc on acudeixo quan
tinc problemes o quan m’he enfadat per alguna cosa.
by David
Pardell
