La Maria Garcia de Mateos és professora de Música. Comparteix la plaça amb
la Marta Pérez. Un tret que podem destacar de la Marina és la seva joventut; un
altre, l’alegria.
“Quan t’hi esforces molt per aconseguir una cosa i hi
dediques moltes hores, la coneixes més i, per tant, la pots explicar i
compartir molt millor”
Quants anys fa que et dediques a la
docència?
És el primer any que treballo com a professora en un institut.
Com va ser el primer dia de classe,
doncs?
El primer dia va anar bé. Suposo que també els alumnes estan més calmats
perquè necessiten examinar qui tenen davant.
Quina va ser la teva primera
impressió en aquell moment?
La primera impressió va ser bona i la segona, també. Tenia la sensació que
em tocarien grups bons.
Què en penses, de l’alumnat que t’ha tocat?
(S’ho pensa) Hi ha de tot, n’hi ha de molt macos i treballadors, i n’hi ha
que passen de tot.
Creus que és dura la vida de
l’estudiant?
En general no és dura però, quan avances de nivell i tens tots els exàmens,
treballs, pràctiques… en aquell moment es complica i llavors sí que és dura.
Quan vas saber que ensenyar és el
que t’agrada?
A mi sempre m’ha agradat ensenyar i, en la mesura del possible, sempre he
anat fent classes, sobretot de música, i també he treballat com a monitora. I
tot això que he anat fent, m’ha portat una mica per aquest camí.
Perquè vas triar ser professora de
secundaria i no de primària?
Quan estudies segons quina carrera, ja tens la possibilitat de treballar com
a professor a la secundària fent un màster per poder ensenyar. Si jo hagués
volgut fer primària, hauria d’haver estudiat el grau en Educació Primària.
Què vas estudiar per poder ensenyar
aquí a l’institut?
Vaig estudiar Música, concretament clarinet, i Filologia Catalana. A més, tinc
un màster per poder exercir de professora de secundària.
T’ho passes bé fent classe?
Si els alumnes responen bé, m’ho passo molt bé.
Què en penses, de l’actual sistema
educatiu?
El sistema educatiu català crec que s’intenta adaptar al màxim a les
necessitats educatives que qualsevol estudiant pugui presentar. Hi ha un
problema de base, però penso que s’està treballant per poder-lo solucionar.
I de les retallades en
l’ensenyament, què en penses?
Si tenim menys pressupost, es poden fer menys coses; llavors, tot el que
intentes adaptar, renovar i crear fa que s’endarrereixi o no prengui la forma
que hauria de prendre.
Quin seria el teu alumne/a ideal?
Un alumne/a puntual, participatiu, que sàpiga callar quan s’ha de callar,
que faci bones preguntes, que porti les coses al dia, que sigui respectuós…
T’agrada que et facin la pilota?
A mi no m’ha agradat mai fer-la; és més, no la sé fer. Em fa gràcia que me
la facin, però me n’adono de seguida.
Hi ha un tòpic en l’ensenyament que
és “agafar mania”, creus que és real?
Quan era estudiant, creia que era real. Ara que sóc professora, no tinc
mania a ningú. Potser hi ha alumnes que et mires més perquè són més
participatius, bons estudiants... i n’hi ha d’altres que els hi has de cridar
més l’atenció perquè són molt xerraires o dropos. Però, mania, a ningú.
Ser professora és una feina dura
comparant-la amb un treball més manual com el de treballar en una fàbrica?
En una fàbrica has de fer servir la força, a l’obra passes fred, en una
perruqueria has d’estar moltes hores dret, etc. però per ser professor/a has
d’aguantar molt. Has de tenir-ho tot preparat, has de saber molt bé què dius,
com ho dius... tractar amb adolescents no és fàcil i se n’ha de saber.
Tens algun mètode perquè els alumnes
parin atenció?
No, però espero aprendre’n algun. Veig que els alumnes paren atenció quan
em fico davant de la classe, parada, amb els braços creuats i com si estigués
enfadada. Ara bé, l’ideal seria no haver de dir res i que els alumnes
escoltessin.
Anem al terreny personal. D’on ets?
De Reus
On vius?
A Reus
Quines aficions tens?
M’agrada ballar, m’agrada llegir (si enganxo un bon llibre)... Bé, això no
ho puc fer gaire. Si tinc temps, m’encanta fer una bona migdiada al sofà. I,
òbviament, m’agrada la música: escoltar-la, tocar-la i anar a concerts.
Quan de petita et preguntaven què
voldries ser de gran, què deies?
No ho vaig tenir mai clar, mai. De fet, quan vaig fer batxillerat tampoc ho
tenia clar... És que a mi m’anava tot bé. Tampoc era impressionant, però tot
m’anava bé.
Sembla que un/a professor/a ha
d’haver estat un bon estudiant. Creus que és així?
No. De fet crec que és al revés. En el terreny de la música i quan assistia
a classes amb diferents professors de clarinet, els que més els hi havia costat
i més hores i esforç hi havien dedicat per arribar a ser on són ara
(concertistes reconeguts, professors en centres de prestigi, clarinetistes en
orquestres importants...), eren els que més t’ajudaven i millor s’explicaven. Suposo
que quan t’hi esforces molt per aconseguir una cosa i hi dediques moltes hores,
la coneixes més i, per tant, la pots explicar i compartir molt millor. I també
m’he trobat casos contraris, “genis” en la seva matèria que eren molt mals
professors perquè no sabien transmetre els conceptes i no comprenien perquè no
entenies una cosa tan “fàcil” i que no havia suposat cap esforç per a ells.
Quina matèria t’anava pitjor, de
petita? Saps per què?
No m’agradava gens, gens, gens pintar. Dibuixar, encara, però pintar, no. I
és estrany perquè m’agraden molt les arts: música, filologia... I tampoc
m’agradava educació física. Suposo que la genètica tampoc hi ajuda i també per
les poques ganes que hi posava.
Què en pensaves dels teus mestres a
l’època d’estudiant? Tenies mania a algun?
Evidentment tenia professors que em queien malament i que creia que em
tenien mania, però n’hi havia d’altres que em queien molt bé. Ara, tots ells
mereixien el meu respecte.
Quin tipus de música t’agrada?
M’agraden tots els estils musicals. Vaig a concerts de música “clàssica” i
de música “actual”. Escolto molt la ràdio i em fico música moderna. Hi ha
estils que m’agraden més i d’altres que m’agraden menys, però, com dic sempre a
les meves classes, s’han de respectar tots els gustos i estils.
by Caylà
