Entrevista Carles Junivart

El Carles Junivart és el nou profe d’anglès. Té un tarannà alegre i descomplicat que s’encomana quan parles amb ell.

“Jo era dels que estudiava, passava desapercebut.”

Quants anys fa que et dediques a la docència?

Doncs, fa exactament deu anys.

T’has adaptat bé a aquest institut?

Sí

Amb el temps que hi has estat, t’hi has sentit a gust?

Doncs sí, des del primer dia.

Parlant del primer dia, com va ser el teu primer dia de classe?

Home, va ser una mica caòtic perquè recordar el nom de la gent, començar a conèixer tots els alumnes, la norma del centre, clar, tot era nou.

Quanta estona de trajecte tens per arribar fins aquí?

Uns  quaranta minuts

Quines aficions tens?

Escoltar qualsevol tipus de música, veure alguna peli de ciència-ficció o de terror i, després, doncs, viatjar i procurar aprofitar qualsevol estona.

Quan, de petit, et preguntaven què voldries ser de gran, què deies?

Volia ser o bé professor o fer una feina amb la qual pogués disposar de temps lliure i poder també anar a l’estranger, per viatjar; bàsicament això.

Si no fossis professor, de què t’agradaria treballar?

M’agradaria potser fer alguna cosa sobre traducció.

Sembla que un profe ha d’haver estat un bon estudiant. Tu eres dels liantes de la classe?

 No, jo era dels que estudiava, passava desapercebut.

Per tant, no cal que et preguntem si has repetit curs alguna vegada…

No, no he repetit mai curs.

Quina matèria t’anava pitjor?

Matemàtiques.

Saps per què?

Perquè els números no m’han agradat mai, diríem.

De petit, t’agradava l’assignatura que ara imparteixes?

Em costava

Creus que és dura la vida de l’estudiant?

Sí perquè hi ha molta feina, molta responsabilitat i, després de la feina, la pressió.

Tornem a l’Institut Martí l’Humà, què ens en dius, dels teus companys i companyes?

Són molt agradables, sempre t’estan ajudat i, si necessiten alguna cosa, doncs, ells em pregunten. Jo, si puc, també els ajudo.

Què en penses, dels alumnes que t’han tocat?

Bé. En general, força bé.

Quan castigues a algú, què sents?

És aquell moment que la persona es mereix perquè, si ha fet una cosa, hi ha d’haver una conseqüència, i depèn de l’alumne.

Quin seria per a tu l’alumne/a ideal?  

La persona que pregunta, que sempre esta disposada a demanar-te ajuda, que treballi i que faci dins les seves possibilitats tot el possible per esforçar-se i tirar endavant l’assignatura.

Com motives el teu alumnat perquè estimi l’assignatura que ensenyes?

Fomentant diferents activitats, des de les que són una mica més lúdiques, passant per a més estrictes i, aleshores, entremig les més normals.

T’agraden els canvis?

Depèn

Què pensaves dels teus mestres a l’època d’estudiant?  Havies agafat mania a algun?

No tenia mania a cap, però sí que sempre n’hi havia algun que el tenies més travesser i aleshores potser sí que et feia la vida una mica impossible. 

Creus que és real aquest tòpic de tenir-se mania entre alumnes i professors?

És normal que surti el sentiment de tenir mania a algú.

T’agrada que et facin la pilota?

No necessàriament.

Respon amb una paraula. T’agrada més l’estiu o l’hivern?

L’estiu.

T’agrada més anar amb bus o amb cotxe?

Cotxe.

Quin color t’agrada més el blau o el blanc?

 El blau

Quin tipus de música escoltes?

Variada

Ens has dit que t’agrada viatjar, a quin país aniries?

Austràlia

by Carla, Maria, Gal·la