Entrevista Mireia Romeu

La Mireia Romeu és de la Conca, concretament de Vimbodí i Poblet. És professora de Matemàtiques i comparteix Departament amb un professor que treballava a l’escola on ella estudiava la primària.

 “Un dia vaig trencar un vidre amb una pilota, però, com que treia bones notes, no em van dir res.”

Comencem amb una pregunta ben directa que hem anat fent a tots els profes entrevistats, quan anaves l’institut o a l’EGB, com abans, et consideraves de les liantes de la classe?

Jo estudiava però xarrava molt

O sigui que eres llesta però la liaves a classe?

Sí, bé no la liava, xerrava, i em feien fora de classe per parlar.

Diga’ns algun record que tinguis d’alguna anècdota de classe, ja sigui bona o no tan bona… 

Un dia vaig trencar un vidre amb una pilota, però, com que treia bones notes, no em van dir res.

Que eres de les mimades de la classe?

Com que treia bones notes, mantenia sempre el profe mimat, només em va dir que vigilés…

Els profes de abans pegaven als alumnes, ara ja no; recordes algun moment d’aquests?

A mi no em van fer mai res, però a amigues meves sí; a una li van estirar els cabells. Però sí que pegaven sí, sopapos n’hi deien. “Te voy a dar un sopapo”, deien .

Sabem que el Sr. Tarragó, professor de Matemàtiques del centre, impartia classes al col·legi de primària de Vimbodí. El vas tenir?

A mi mai no em va fer classe, però a la meva germana s .

I tens algun record d’algun profe?

Sí, de la Rosaura, una que era molt bona.

Encara conserves amics de la teva infància?

Tots, érem a Vimbodí; per tant, érem pocs.

Alguna vegada vas fet o has patit assetjament escolar?

No, però a vegades penso que he dit coses a companys  i, és clar, a mesura que m’he fet gran, penso que ho devien passar malament. La típica brometa. A mi em feien la brometa de dir-me Ferreira, perquè portava ferros i el meu avi era ferrer. Però mai no en vaig fer cas; suposo que deu ser depèn del moment en què t’enganxen, depèn de com tens l’autoestima.

Què opines del típic “és que em tenen mania”?

Reconec que, quan era alumna també tenia la sensació que els profes em tenien mania. Suposo que no és mania, però que si la lies cada dia, al final, els profes ja et miren diferent. No comences de zero… si un cada dia no et deixa fer la classe… no és mania, però sí que és veritat que si és un que treu un 4… el suspens.

O sigui, mania no, però una mica de ràbia?

És tenir en compte el comportament. Si després li has de fer un favor, no l’aproves.

Ara ja estem parlant de tu com a professora. Creus que tens algú mimat?

És el mateix d’abans. Si algú es porta bé, si ajuda, doncs bé, a l’hora de posar la nota, l’aprovaria.  El que no m’agrada és que etiquetin els alumnes. Per això, sempre intento començar de zero.

Què opines sobre les típiques vacilades als profes? Tu et calmes o contestes?

A mi no m’agraden gens les faltes de respecte cap al profe o entre companys, el que passa és que riure’s d’algú s’ha tornat una cosa molt habitual.

Sabem que has treballat en més centres a part d’aquest. Hi trobes diferències?

Aquí els alumnes més conflictius és perquè són vagos.

Creus en l’ESO obligatòria fins al 16 anys?

Jo crec que hauria d’haver-hi una altra opció per a la gent a qui no li agrada tant estudiar, per a gent que no és d’estar 6 hores asseguda.

Tu vas estudiar per ser professora?

Vaig fer una enginyeria primer.  Quan la vaig acabar, no volien dones a la petroquímica; per tant, vaig canviar d’orientació. Vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses i per això ara puc fer Matemàtiques i Tecnologia.

Ufff… Quant de temps vas estar estudiant tot això?

Vaig estudiar tres anys; però després estudiava i treballava.

Has marxat mai lluny de casa?

Vaig ser mig any a Londres cuidant nens.

Moltes gràcies pel temps que ens has dedicat, Mireia.