L’Estefania
és de Montblanc. Aquest curs li ha tocat treballar a prop de casa.
"Cadascú té allò que es guanya"
Quants
anys fa que et dediques a la docència?
Doncs
vaig començar el curs 2008/2009. Aquest és el meu desè curs a
ensenyament.
T’agrada
l’Institut Martí l’Humà?
Sí,
és el primer any que hi sóc, estic i s’hi està bé.
Com
va ser el teu primer dia de classe a l’Institut Martí l’Humà?
Doncs
vaig començar amb la tutoria de primer d’ESO, vam estar unes
quantes hores, fins a l’hora del pati, i vaig ensenyar-los com
funcionava l’institut.
En
quins altres instituts has treballat?
He
treballat en uns quants instituts. Els últims tres cursos, he estat
a l’Institut Gaudí de Reus. Anteriorment, havia estat a l’Institut
de Guissona. Després, també, a l’Institut d’Horticultura de
Reus, a l’Institut Torre Vicens de Lleida, a l’Institut d’Aran
de Vielha, a l’Institut Maria Rúbies de Lleida i, el primer any
que vaig treballar, vaig ser a primària, a la ZER Val d’Aran.
D’on
ets i on vius?
Sóc
de Montblanc i visc a Montblanc.
Quines
aficions tens?
(riu)
Actualment, és passar el temps amb la meva filla. Faig tonificació
aquí al poliesportiu de Montblanc, però és per mantenir-me una
mica en forma.
Quan,
de petita, et preguntaven què voldries ser de gran, tu què deies?
Uff…
Cada cert temps canviava. Durant un temps vaig voler ser
fisioterapeuta; durant un altre temps, professora; quan era més
petita, perruquera.
Eres
de les liantes
de la classe?
Em
portava molt bé (riu).
Què
ens en dius, de l’alumnat d’aquest centre?
És
bo. Us porteu bé. I pel que fa als resultats, el que hem estat fent
per ara, també, tinc un percentatge alt d’aprovats dels exàmens
que he fet.
On
vas fer els teus estudis?
Aquí
a Montblanc, al mateix institut que vosaltres, al Martí l’Humà.
La primària a Les Muralles i després aquí.
Creus
que és dura la vida d’estudiant?
No,
gens.
Si
no fossis professora, a què t’agradaria dedicar-te?
Si
no fos professora, veterinària (dubta) Sí, veterinària.
Quan
castigues algú, què sents?
No
m’agrada la paraula castigar... En aquest institut no he “castigat”
a ningú encara, però quan, darrerament, he “castigat” a algú,
l’he fet fora de classe i això no és castigar, és seguir la
normativa. Si algú se salta les normes o falta al respecte a algú
altre, o fa alguna cosa que no toca, s’ha d’aplicar la normativa
i, si toca que surti de classe, o posar-li una incidència o el que
sigui, es fa. De la mateixa manera que si algú treballa bé i es
comporta bé, tindrà bona nota. Cadascú té allò que es guanya.
Quin
seria el tu alumne ideal?
El
meu alumne ideal… (dubta) No hi ha alumnes ideals, per a mi algú
que es porti bé, que vagi treballant pot ser el meu alumne ideal. No
ha de treure un 10, ni un 8 ni un 9 (va marcant el ritme amb les
mans), pot treure un 5, un 6...; algú que vagi treballant i pregunti
quan tingui algun dubte és un bon alumne.
Hi
ha un tòpic en l’ensenyament que és “agafar mania” creus que
és real?
No.
Els professors no agafem mania a ningú. A veure, evidentment, si un
alumne se’t porta molt bé, va treballant, doncs, quan el puntuïs
el veuràs amb més bons ulls, fent l’aclariment de la mania o no
mania. Però, no, som objectius.
I,
al revés, l’alumnat agafa mania al professorat?
No
ho sé. Això és una pregunta que us l’hauríem de fer a
vosaltres. En la meva edat d’estudiant, no tenia mania a ningú.
M’agradava més un professor que un altre, per descomptat, perquè
sóm persones i tenim preferències; ens cauen millor certes persones
que d’altres, però arribar a no voler un professor, no.
Normalment, m’agradaven els professors, t’adaptes al que et
demanen.
T’agraden
més els instituts de poble o de ciutat?
(dubta)
Als de poble, normalment, hi ha el tòpic que els alumnes es porten
millor. Són un altre tipus d’alumnes, però jo, personalment, he
estat durant tres anys en un institut de ciutat, al Gaudí, i estava
molt contenta, estava molt bé. M’hauria agradat continuar-hi;
però, és clar, tenia la possibilitat de venir aquí a Montblanc, i
vaig preferir ser al poble. Però, ja us dic, estava molt contenta
allà i aquí tambe ho estic.
Respon
amb una paraula: reciclatge
Necessari
Igualtat
de gènere
Necessària
Què
prefereixes, dansa o futbol?
A
veure, quan jo era com vosaltres, preferia el futbol. En
l’actualitat, el futbol ja ni el miro ni jugo ni res i, dansa...,
he apuntat a la meva filla a dansa... (riu). Tot m’agrada amb la
seva mesura.
Tens
mascotes?
No.
Durant anys, vaig tenir gossos i gats. Ara, en l’actualitat, no; ja
fa temps que va néixer la meva filla i no n’he tornat a tenir. Ni
crec que en tingui.
Què
és per a tu la teva família?
(s’ho
torna a qüestionar) El més important; és la meva vida.
T’agraden
els canvis?
En
certa mesura. S’està molt còmode fent una cosa en la que et sents
segura, però, de vegades, els canvis són bons. Per millorar, per
canviar coses…
A
quina edat et vas independitzar?
Vaig
anar a estudiar fora abans de fer 18 anys. No es pot considerar
independitzar
perquè m’ ho pagaven tot els meus pares, però ja era a fora
estudiant. Després, me’n vaig anar a Tarragona, després a Lleida
i, a Lleida, ja sí que em vaig independitzar, a l’edat de vint i…
(dubta) Independitzar-me de viure fora de casa, va ser a partir dels
18. I independitzar-me econòmicament, als 24 o 25.
T’agrada
que et facin la pilota?
No.
M’agrada que es portin bé a classe, però la pilota no.
by
Carla, Maria, Gal·la
