Benvinguts professors i professores

Els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Martí l'Humà (IMH) que fan el taller de premsa presentaran unes entrevistes al professorat nou del centre. Aquest projecte el desenvoluparan els següents alumnes: Maria Querol, Jordi Caylà, Cristian Greu, Imrane el Morabit, Ricard Martín, Joel Vallverdú, Joel Delpuy, Brandon Vargas, Carla Baró, Maria Entifi, Elena Guerrero, Rebeca Álvarez, Nerea López, Gal·la Benet i Sergi López.

Durant les properes setmanes s’aniràn publicant les diferents entrevistes per a conèixer el nou professorat. Paral·lelament, l’alumnat ha creat aquest blog on podreu trobar aquestes entrevistes i altres projectes que es duran a terme en aquesta matèria.

Esperem que us agradin els nostres treballs i que en gaudiu.

Entrevista Cesca Oller

La Cesca Oller és una professora de Visual i Plàstica. No és nova a l’institut ni de bon tros; fa quinze anys que és al Martí l’Humà, però aquest curs s’ha estrenat en un nou càrrec en l’organigrama del centre. Per això li hem fet aquesta entrevista.

“Aquest any em plantejo aprendre d’aquesta experiència, i  a partir d’aquí, decidir  si s’ha de canviar o si es pot millorar alguna cosa. “

Sabem que aquest any has assumit un nou càrrec a l’institut. De què es tracta?

És la coordinació de les activitats extraescolars.

I en què consisteix exactament?

Quan els professors/es  proposen una sortida, m'arriba la informació, i jo el que faig és gestionar-la. Penjo la informació a la web de l’institut, demano busos... coordino la sortida.

També m’encarrego de la gestió des del centre del transport escolar: notificar absències, canvis de ruta, etc...

Quants anys fa que ets al Martí l'Humà?

A l’institut fa.... que hi soc des del 2002, o sigui fa 15 anys.

Quant de temps...

Sí, fa temps.

Et sens còmoda amb aquesta nova feina?

Fa poc que la faig, però, de moment, sí.

Què t’ha tocat coordinar fins ara?

De moment, estem molt enfeinats amb el creuer, o sigui el viatge de 4t d’ESO. És el que ens ha donat més feineta. És engegar-ho tot.  I, després, hi ha el tema  del transport escolar, aquest curs s’ha començat a utilitzar una plataforma digital per controlar les absències, incidències, etc.  Els pares poden anotar les absències a través del mòbil i els monitors o monitores fan el control també a través del seu mòbil.  Això també és nou, però està funcionant força bé.

Com et sents millor, fent classe o fent de coordinadora d’activitats extraescolars?

 A mi fer  classe m’agrada molt i aquesta nova tasca de moment també, perquè és molt dinàmica.

Què creus que pots aportar a l’institut amb aquesta feina?

Bé, aquest any em plantejo veure com va l'experiència i, sobretot, aprendre d’aquesta experiència, i  a partir d’aquí, decidir  si s’ha de canviar o si es pot millorar alguna cosa.

Gràcies, Cesca, i molta sort en el teu nou càrrec.

Entrevista Nuria Lloret

Aquest curs, a l’Institut Martí l’Humà, hi ha una plaça adjudicada de Psicopedagogia. L’ocupa la Núria Lloret. Veiem a continuació quines són les seves funcions al centre. La Núria és de La Vila Joiosa, un poble d’Alacant.

“Hi ha que ser feliç, sobretot”

És el teu primer any a l’institut, com t’hi trobes ?

Bé, m’hi trobo molt bé. La veritat és que estic molt contenta;  de moment, no tinc cap queixa.

Què sents quant ets amb els nois i les noies ?

Jo no havia donat classe mai, aleshores, la primera vegada que vaig donar classe, fatal. Nerviosa, histèrica i, a més, que era una classe una mica difícil, de alumnes més majors. Et costa més? Sí, em va costar un munt i, bé, segueix costant-me, però a poc a poc, anem a vore si la cosa millora, que segur que sí.

Descriu-nos el teu primer dia al Martí l’Humà ?

Em van rebre el Miquel i  l’Imma,  també estava la Maria Josep. Em van donar el full (un full que et donen perquè vagis passant pels diferents departaments o  pels diferents professors). Vaig anar omplint-lo i al mateix temps coneixent-los a tots però clar impossible quedar-se amb tantes cares i noms nous.

Tu no ets una professora com les altres; tu ets la psicopedagoga. Quina és la teva feina?

La meva feina com a psicopedagoga és respondre a les necessitats educatives dels alumnes, és a dir ajudar a que la metodologia sigui l’adequada per tal que els alumnes aprenguen tenint en compte les característiques particulars de cadascun. També l’orientació formativa i laboral, és a dir, informar de les diferents opcions existents als alumnes que acaben una etapa ja siga 4t d’ESO o batxillerat o a aquells que no volen a acabar l’ESO. Es tracta d’intentar ajudar-los en lo possible amb la presa de decisions sobre la carrera formativa i professional, és a dir, orientar sobre l’itinerari a seguir segons els gustos e interessos personals. Per altra banda també participe en el projecte de convivència i en el projecte “Aquí prou bulliyng”. Sembla interesant…

Sí, m’agrada.

A quina edat vas decidir que volies ser psicopedagoga?

Buaa, ni me’n recorde. Vaig fer Magisteri Infantil i, quan el vaig acabar, vaig començar Psicopedagogia. I res, de seguida vaig tindre la meva xiqueta, o sigui que no vaig treballar, em vaig dedicar a criar els dos xiquets que tinc. M’havia apuntat a la borsa i em van desactivar perquè, abans si no ho renovaves, es desactivaven. Com que jo no volia treballar, doncs jo no vaig fer cas, però l’any passat vaig dir... vaig a activar-ho, a veure si cau, i em van cridar de seguida. al març del mateix any. Així vaig començar.

Si no fossis psicopedagoga, què t’agradaria ser ?

Alguna cosa que tingui a veure amb el papeleo, organitzar, telèfons, saps? Administrativa o alguna cosa d’aquestes, secretària...

De petita eres de les bones nenes o de les dolentes ?

Era súper aplicada, al cole ningú m’havia de dir de fer deures.. Mai he anat a classes de repàs. M’organitzava súper bé. A l’institut, també bé, tot i que ja no era tan aplicada, seguia fent deures, treballs...però a batxillerat vaig començar a suspendre alguna matèria. I res, després, en la universitat, doncs, pitjor jo crec. Clar,  me’n vaig anar a viure a Almeria, fora de la meva casa, i ja va ser una altra història. Però així igualment anava aprovant i anava fent.

Alguna vegada has repetit curs ?

Sí. En primer de batxillerat, una tonteria... em van quedar tres i aprovant una al setembre ja hagués passat, però.. no vaig estudiar, no vaig fer res en tot l’estiu, perquè les meves amigues repetien i jo volia anar amb elles, i ja està, vaig repetir amb elles (riu) “ la tontería del siglo”.

Tornem al present.. Tens algun hobby?

Sí, m’agrada molt anar a acampar, fer senderisme, la fotografia, sobre tot viatjar, encara que no siga molt lluny.

T’agrada la natura?

Sí, m’encanta, com es deia la muntanya en relaxa molt i això que vaig amb els xiquets, i a l’estiu la platja és el que més m’agrada, m’hi passaria el dia; de fet, a l’estiu dinem o sopem a la platja cada dia.

A què no renunciaries mai?

( fa cara una mica de sorpresa) A estar amb la meva família i a ser feliç. Hi ha que ser feliç, sobretot.

Gràcies pel teu temps, Núria. I que siguis molt feliç en aquest institut.

Entrevista Gemma Reverté

La Gemma Reverté és professora d’Anglès. Li hem d’agrair dues coses: el seu temps i el seu somriure!

“Em vaig asseure en una taula i no em vaig aixecar fins a tenir decidir a què em volia dedicar en la meva vida professional.”

Quina és la assignatura que més t’agrada?

Bé,  jo sóc professora d’Anglès, així que les assignatures que més m’agraden són les llengües; en general, l’anglès més, però també m’agraden el català, castellà i alemany, tot i que en aquest centre no en feu.

Quants anys portes sent professora?

Com a professora de col·legi aquest és el segon curs, abans havia fet de professora en acadèmies, un parell o tres d’anys.

Quin dia vas decidir ser professora? Com ho vas decidir?

Bé, aquesta anècdota és una mica curiosa (riu). Recordo que havia de decidir a 4t d’ESO quin batxillerat havia de fer i no ho tenia gens clar. M’anaven bé totes les assignatures, m’anaven bé les ciències, m’anaven bé les lletres, i no sabia gaire bé cap on tirar;  així que vaig dir: m’asseuré a la taula i no m’aixecaré fins que ho tingui decidit. I així ho vaig fer. Estava asseguda rumiant què m’agradava i què no i vaig decidir que volia ser profe d’anglès,  i bé, sabia que necessitava el batxillerat humanístic i d’aquí va sortir tot.

És molt difícil ser de professora?

Quan fem una carrera ens costa el nostre esforç, les nostres hores d’estudi…que t’agradi més o menys la carrera dependrà  del fet que t’agradi més o menys el vols ser. Per tant, no considero que sigui un sobreesforç, ni molt menys. Igual que a mi, una carrera de ciències, em costaria moltíssim i no me la podria treure, segurament el mateix passaria al contrari: a algú de ciències li costaria treure’s una carrera de lletres…

I és molt difícil fer de professora?

Jo no diria que sigui difícil, simplement que t’ha d’agradar una mica.

Per a tu què és el més complicat?

Per a mi seria començar a exercir; perquè tu ets profe, tens els coneixements, pots explicar en una classe, però el tema seria començar a fer classes per primera vegada, anar en un institut nou per primera vegada. Al començament, que vas canviant sovint d’institut i comences sempre de zero, de zero, de zero, sol costar, no? No coneixes els alumnes, ni l’institut, com fan les coses, això és una mica el que sol costar més.

Quin seria per a tu el concepte d’alumne/a ideal?

El meu concepte d’alumne ideal? Callat (riu), em refereixo que no faci xivarri, no que no em contesti ni digui res. Seria un alumne que participés, que portés la feina al dia i que més o menys s’interessés per l’assignatura. Crec que ja no demano res més, que això ja és prou  (torna a riure).

Gràcies Gemma.

by Brandon i Sergi

Entrevista Eloi Moragues

L’Eloi Moragues és el professor d’Educació Física i és un bon jan. Amb ell resulta fàcil entendre’s; podríem dir que és d’aquelles persones que fan que les coses siguin fàcils.

“En el tema de l’assetjament escolar, hauríem d’anar tots a l’una; un sol no fa res”

Parla’ns una mica sobre tu.

Em dic Eloi Moragues i aquest any estic aquí a Montblanc fent Educació Física. Vaig estudiar Magisteri d’Educació Física per fer de mestre a primària;  després vaig fer INEFC.  Amb dos anys més tenies una llicenciatura per poder fer classes a secundaria o poder treballar en qualsevol àmbit esportiu.

T’agrada l’Institut Martí l’Humà tal com és?

Dels llocs on he treballat, és on m’agrada més. Fins ara sempre havia estat a primària,  en diferents pobles de per aquí al voltant, però el que és un institut encara no ho havia provat... i la veritat és que sí que m’agrada, s’hi està molt bé.

Estàs a gust amb els altres professors/es  que són companys teus?

Sí, ja coneixia l’Albert de molts anys jugant a futbol junts. Això, vulguis o no, al començament ajuda... però molt bé, estic molt a gust amb tothom.

Creus que hi ha nivell al Martí l’Humà?

Jo el veig molt bé. És clar que jo només veig el que és Educació Física; no sé les notes ni el rendiment que tenen els alumnes en els altres àmbits; però es veu un institut amb unes idees molt clares.

Què n’opines, del sistema educatiu actual?

De la meva experiència a primària,  crec que es poden millorar certs aspectes perquè la societat ha canviat molt. Ara falta motivació per estar tantes hores a classe.

Es parla sovint del tema que a les escoles hi ha assetjament escolar.  Què n’opines?

Està molt malament, però jo crec que sempre hi ha estat.  Ara se li ha donat nom. I crec que ja està bé que se li doni importància perquè no és bo que hi sigui.

Has viscut l’assetjament escolar o has vist gent que n’hagi patit?

En primera persona no l’he viscut, però sí que es veu que hi havia algú amb qui la gent es posava... però és molt complicat perquè hauríem d’anar tots a l’una; un sol no fa res.

Quan eres petit, eres dels liantes de la classe?

No... a veure, sí que parlava una mica més del compte , però no.

Moltes gràcies pel teu temps, Eloi.

by Sergi López

Entrevista Rosa Montané

La Rosa Montané és professora d’Educació Física. Se la veu una persona decidida, valenta i amb una gran capacitat d’adaptació a l’entorn.

“Hi ha una professora... em va mostrar el camí per poder ensenyar Educació Física, la senyoreta Mari Pau. Per a mi, va ser com un ídol durant tota la Primària.”

Quan anaves a EGB, erets dels liantes de la classe?

Jo era una noia tranquil·la, no la liava mai a classe; però tampoc no era de les que estava més atenta, estava més aviat despistada.

Has tingut mania a algun professor alguna vegada?

No, no sé el que és tenir mania a algun profe. No recordo que hagués tingut mania a cap profe.

Que en penses quan ara, a tu, alguns alumnes et diguin “és que em tens mania”?

Doncs, la veritat és que això no m’ha passat. No recordo que cap alumne m’ho hagi dit.

Què recordes de la teva vida a l’institut?

Jo vaig fer l’EGB, BUP i COU en un col·legi de monges ( ja en quedaven poques). Recordo que l’ensenyança era molt diferent de la que hi ha ara, ni millor ni pitjor, diferent. Recordo passar-m’ho bé, patir molt per haver d’estudiar... Però jo tenia una vida paral·lela a l’escola dedicada a l’esport, que era el que més m’omplia.

És a dir, de petita ja volies ser professora d’Educació Física?

Jo, a 6è de Primària, ja em vaig adonar que volia ser professora d’Educació Física, i he tingut molta sort perquè no he hagut de canviar mai de pensament.

Què en penses, de l’actual sistema d’ensenyament?

És molt més lliure, molt més lliberal, estic totalment d’acord amb el sistema que estem portant ara, perquè tothom es pot expressar millor, tothom té més llibertat de moviment i trobo que els alumnes poden adquirir moltes més competències de les que vaig adquirir jo quan era petita.

Recordes algun professor que t’hagués ajudat molt?

Sí. Hi ha una professora... em va mostrar el camí per poder ensenyar Educació Física, la senyoreta Mari Pau. Per a mi, va ser com un ídol durant tota la Primària.

Com acceptes les crítiques en el àmbit professional?

En el nostre terreny, la docència, no es critica el professor, perquè cadascú té un estil diferent. Tenim molta feina i l’hem de dur a terme quan toca.

Què penses sobre les males contestes que, a vegades, donen els alumnes?

Penso que és una forma de rebel·lia, que segurament aquella contesta comporta un determinat sentiment per part d’aquell alumne, que ha de tenir algun problema per haver contestat d’aquella forma.

Veus alguna diferència entre els instituts en els que has estat?

Jo he treballat en molts instituts i sempre hi ha diferències i semblances entre tots. Les diferències són de despatx, companys de feina, diferències entre les diverses formes de fer les coses, però, en el fons, tot és igual.

Et sents a gust en aquest institut?  I amb els companys?

Sí, i amb els companys també.

En quins altres instituts has treballat?

He treballat en molts instituts; la meva llista és bastant llarga. I tots els instituts en què he treballat són d’aquesta zona de Tarragona, o de Lleida.

I em podries dir algun nom?

Sí, l’any passat vaig ser a Reus. L’anterior vaig ser a l’Institut Fonts de Glorieta, a Alcover; allí vaig ser-hi 3 anys. I anteriorment havia estat a l’IES de la Pobla de Segur. A l’IES de Sort, al de Seròs, i a Lleida capital he estat en diversos instituts. Tinc un gran bagatge d’instituts, sí.

Quan vas arribar al Martí l’Humà, quina va ser la teva impressió al veure aquest institut?

Que és un institut estàndard. Entrava en la normalitat de tots el instituts que he estat d’aquest nivell, tant pel nombre de professorat com pel nombre d’ alumnes.

Què opines sobre les incidències i sobre la forma de valorar  l’alumnat, tant amb exàmens com pel seu comportament?

M’estàs preguntant dues coses diferents?

Sí.

Sobre les incidències, a què et refereixes?

Creus que s’han de posar incidències?

Sí, sí, és clar que sí. Quan un alumne em falta al respecte o quan l’alumne no es porta bé, quan l’alumne no està on ha d’estar, quan un alumne falta al respecte a un company, quan no utilitza bé el material o l’espai on es troba... són incidències que, moltes vegades, es converteixen en greus i que s’han de tenir en compte perquè hi hagi una bona convivència al centre.

I sobre la forma de valorar els alumnes?

Si et refereixes als exàmens escrits, és una forma de valorar l’alumnat, però n’hi ha altres, i la realitat és que el sistema educatiu va canviant i va millorant en aquest sentit. Perquè qualsevol  cosa que feu i que expresseu a classe es pugui valorar.

Educació Física és activitat física?

Activitat física i activitat teòrica.

Que valores més, l’activitat física o l’activitat teòrica?

Jo ho valoro tot perquè, si no tens uns coneixements previs, allò que fas a la pràctica no saps per què ho fas. Per tant, en aquesta vida s’ha de saber el que es fa i per què es fa.

Tu, a l’hora de valorar la teva matèria et fixes..

En tot, em fixo; em fixo en la teva part actitudinal, em fixo en la teva part procedimental i en la teva part conceptual.

A l’hora de fer classe, t’agrada seguir el currículum?  

El currículum que em dona Ensenyament per a impartir la meva matèria és molt ampli, d’acord? Aleshores, cada professor escull aquelles activitats que considera més adequades per a impartir el contingut del currículum Decideixes les unitats i  les activitats que s’han de fer en el primer, segon i tercer trimestre, i dintre d’aquestes unitats, doncs ports variar el mètode. Cadascú les adapta a la seva forma de ser. Però això passa en Educació Física passa en Català ... passa en totes les matèries.

Quan un alumne et diu, podem fer lliure o podem jugar al mataconills, que és el primer que dius?

Depèn, fer lliure... quan ets a Matemàtiques, demanes fer lliure? No. Si el currículum previst està acabat, doncs pot ser que sí. Si no, jo segueixo el currículum.

Quina pregunta li faries a algun alumne sobre alguna cosa que volguessis saber d’aquest centre?

Sobre aquest centre?

O sobre la teva matèria?

Doncs no ho sé ara, m’agafes en standby, no ho sé. Quan entro en un institut d’una població m’encanta conèixer el context, l’entorn; ara, als alumnes els  demanaria que em portessin per la muntanya d’aquí per conèixer l’entorn.

Et consideres naturalista?

No, em considero que m’he d’adaptar al lloc on treballo i intento adaptar-me al 100%.

Tu no vius aquí, a Montblanc?

No, jo visc a Lleida.

Llavors, tens un bon camí  de casa a l’institut?

Sí.

Però, per a tu, val la pena vindre aquí?

És el meu lloc de treball, és on m’han destinat per a treballar.

Llegeixes o fas esport?

Ni una cosa ni l’altra. Treballo i cuido la família.

Tens alguna mascota?

No, ni la vull tenir, tinc 3 fills i no vull tenir més mascotes.

Quin és el teu esport preferit?

M’agrada molt ballar. Sempre he fet dansa i, com a esport col·lectiu, he fet sempre bàsquet, i ara estic jugant a pàdel. M‘agrada bastant fer esports.

Jugues sola?

No, al pàdel s’hi juga en parella. Tinc una companya de pàdel. Ens estem iniciant; la veritat és que fa poc que ens estem iniciant. Em pensava que no m’enganxaria però m’hi he enganxat.

A quina edat et vas independitzar de la família?

Em vaig independitzar bastant gran, perquè les circumstàncies no eren acceptables com per a independitzar-me. Jo tenia nuvi des de feia molt de temps, però els estudis i la carrera, van fer que no em pogués independitzar quan jo volia. De totes formes, em vaig independitzar abans de casar-me.

Què opines sobre el reciclatge i la contaminació a escala mundial?

Penso que n’hem de ser molt conscients i que hi ha un problema molt gran al món a causa de la contaminació. Jo he treballat molt amb el tema del reciclatge, i crec que no en som prou conscients.

Faries alguna activitat per sensibilitzar els alumnes sobre com s’ha de reciclar?

Sí, si tingués una proposta de l’alumnat o del professorat, m’hi adjuntaria.

Què penses de les persones que són masclistes? 

També és un tema que es treballa molt des de l’escola, que els professors i professores podem donar moltes idees perquè això no passi, que hi ha una tendència molt, molt gran al masclisme. Vosaltres teniu molta informació a nivell musical que detona masclisme, per exemple el reggaeton. Per això s’han de fer moltes xerrades i  s’heu de tenir molta comunicació entre vosaltres, perquè detecteu aquestes coses i sapigueu evitar-les entre els uns i els altres.

Quina música escoltes?  

M’agrada la música POP Dance i  sempre tinc al cap alguna cosa relacionada amb el ball, per això m’agrada tant aquesta música.

I algun artista que t’agradi?

No, t’ho sabria dir; escolto música en general i m’agraden diverses cançons.

Moltes gràcies pel teu temps, Rosa.

by Nerea i Rebeca

Entrevista Domènec Mora

L’entrevista al Domènec Mora ha resultat molt interessant, ja ho veureu. Ell és profe de Socials, però si llegiu aquesta entrevista veureu que és molt més que això. La seva sinceritat i la seva experiència traspuen en cada paraula.

“Una aula tancada amb clau on la gent no vol estar per a mi no és el lloc ideal per ensenyar”

Tu, quan eres petit i anaves a Primària, et consideraves dels nens que la liaven a classe o dels que es portaven bé, estaven callats...?

 A mi, a 1r de Primària, em van expulsar perquè era un terratrèmol. No podia estar quiet, em barallava amb tothom, sempre volia ser el més fort de la classe, defensava les nenes; un desastre des del punt de vista de l’aula. Després, jo, de gran, he intentat veure per què em portava així, no?, i he entès coses. Com a nen tenia problemes que passaven a casa i suposo que ho treia d’aquesta manera, cridant l’atenció, fent-me castigar perquè estava buscant, una mica, com que em marquessin els profes, no? I llavors em van dir que millor que canviés de cole, que allà no tenia futur.

I vas marxar del col·legi?

Si, vaig anar al mateix cole que tenia un cole més petit, al mig de la natura, amb uns jardins. Hi havia una mica menys d’alumnes i em van dir que allí em podrien controlar millor. El que passa és que la fama que portava quan vaig arribar allí era tan gran que em va costar 5 o 6 anys treure-me-la. Però vaig acabar el que ara seria 2n d’ESO com un alumne modèlic. Bones notes, bon comportament, fantàstic.

Quan vas canviar d’escola...

Em va costar molt, molt, perquè tenir un mal comportament... Encara que, de notes, no n’he tingut mai, de problemes; sempre ha sigut el comportament. A partir de 6è, 7è ja va ser millor, però abans, a 1r, 2n, 3r...  vaig tenir molts problemes. La meva primària va ser molt difícil perquè tenia molta fama. Sempre era... Pum! El Mora, el Mora... sempre castigat el Mora.

Al canviar d’escola, els profes eren diferents? Es portaven millor amb tu?

Al cole que anava jo no es pegava, nomes un profe, el Francesc... Me’n recordo una vegada que estava fent tonteries mentre ell escrivia a la pissarra, estava girat i no em veia, i llavors va venir a veure’m, va travessar tot el passadís enfadat i llavors em va fotre una clatellada que em va deixar la cara vermella. (riu)

T’agradaria tenir un alumne a seguir?

El que m’agradaria és donar a l’alumne el que necessita, des del que sap més i li agrada estudiar, fins al que té més problemes; fer més excursions o caminar... això és el que m’agradaria.

Coneixes la sèrie que es diu Merlí?

Sí, vaig veure un capítol, però fa molts anys, el primer.

A tu t’agradaria ser com el típic profe enrotllat o et cenyeixes a fer el que et diuen?

No, jo no hem cenyeixo al que em diuen. He fet altres coses a més a més de profe. Tinc experiència i m’agrada parlar de mi i m’agrada...bé. els que em teniu a classe ja ho veieu, que és marcar una mica el meu estil.

Tu des de petit has volgut ser profe?

Emm...no, no, jo mai, a mi m’ha agradat molt la història però no pensava en la feina. Mon pare tenia una empresa i em pensava que faria d’empresari, com ell, que seguiria el negoci familiar

Com és que no vas seguir amb el negoci familiar?

Perquè jo crec que el tema dels diners, això de guanyar diners, a mi no m’interessava. M’agradava més la cultura, el coneixements, i llavors mon pare ho va saber veure. De fet, jo soc la quinta generació, això vol dir que el meu pare, el meu avi, el meu besavi, el meu rebesavi, tots tenien el mateix nom, com jo, Domingo Mora i, a més a més, tots eren empresaris, i jo vaig trencar aquesta línia. Jo crec que el meu pare va veure que jo era diferent i sempre em va dir que fes el que jo volgués, el que sentís, i amb aquesta llibertat vaig fer teatre, vaig fer de fotògraf, vaig fer moltes coses.

I, de tot això que has fet, amb quin treball et quedaries?

A mi el que més m’agrada és ensenyar, però ensenyar de la meva manera, o sigui, de la manera que jo crec i en el lloc també que jo crec. Una aula tancada amb clau on la gent no vol estar per a mi no és el lloc ideal per ensenyar. Puc ensenyar fotografia o puc ensenyar història però ho faria d’una manera molt més connectada amb la terra, amb la natura, perquè penso que això ens cura.

O sigui, a tu t’agrada ensenyar però no el model d’ensenyament d’ara.

Exacte. No m’agrada passar pel tubo (riu). Jo sé que hi ha d’haver normes, però quan l’única raó de les normes és que no es pot fer d’una altra manera, penso que això no és, no, i  menys quan parles d’educar persones i formar-les

Hi ha el tòpic de tenir mania a algun alumne, tu has tingut mania a algú?

A  vegades he hagut de treballar en unes circumstàncies molt difícils perquè ha sigut una substitució molt curta. Els alumnes sabien que jo hi seria  poc temps i, d’alguna manera, passaven totalment. Hi ha situacions molt desagradables, de no poder fer absolutament res. Això crea molta impotència, molta ràbia, no pots sortir ni marxar, i això és horrorós, és una tortura.

Això és un sí que has tingut mania....

Sí, bé mania... No és ben bé mania. És trobar-te en una situació en el qual et sents impotent i enrabiat. Estàs malament.

L’estrès que acumules al sortir d’una classe, com l’aconsegueixes alliberar? Perquè, igual que nosaltres estem tancats en una aula... ,suposo que tu també penses el mateix, sortir de l’institut, anar a casa.

Quan entro en una aula, intento oblidar-me completament de l’anterior, i el que veig són persones diferents, amb necessitats també diferents, amb ganes que jo els pugui donar alguna cosa, i això em motiva a intentar fer-ho el millor possible per a ells. Cada classe és un món diferent. No preveig mai el que passarà. Em llenço allà dintre i intento mirar-los com a persones, no com a 3r C, 3r D, sinó com a persones que som. I això m’ajuda a estar més en contacte amb el que he de fer en aquell moment. No em preocupo pel que ha passat abans, ni em plantejo si anirà bé o no anirà bé.

Amb el pensament de fer classe, no?

Sí, és com una energia, una energia que tinc aquí i vinga... buaaa (fa el soroll) anem a fer que això...

Així, doncs, entre classe i classe se’t carreguen les piles.

Sí, sí. He d’oblidar-me del que ja he fet i ja està. A vegades, la informàtica no m’ajuda, se m’espatlla l’ordinador, i llavors se’m crea més tensió.

I aquestes bronques que hi  ha entre alumnes, o quan un alumne t’intenta vacilar o t’intenta tallar el rotllo; què penses quan passa això?

Sempre entenc per què ho fa, l’alumne. Sempre té una raó i sé que, si pogués estar amb ell i sortir d’allà, segur que no hi hauria cap problema. Entenc les raons, però moltes vegades tampoc puc fer-hi res.

Què penses d’aquest centre?

Fa poc que he arribat. Jo només he tingut experiència en un altre institut, que era més gran. Veig que és un centre que està, una mica, a la meitat de tot, que està venint d’un lloc una mica antic i va cap a un lloc modern;  però, com que el sistema també està molt malament, i molt col·lapsat, no sé quin futur podrà haver-hi. Però veig que està en un procés de canvi, de transformació.

Sí que és veritat...

Hem de fer una mica el millor que podem, cadascú en el seu àmbit d’acció...però tampoc ens hi hem de capficar excessivament, hauríem de poder trobar el grau just d’implicació...La vida és la gran mestra de tots nosaltres i ens posa sempre al lloc que ens pertoca...De vegades no sé massa què faré, ni de quina manera. Potser només cal una bona motivació i confiar!

Tens alguna anècdota de quan eres petit, quan estudiaves, que t’hagi quedat sempre al cap, alguna gamberrada, si eres bo en Socials...

Jo era molt bo imitant. Me’n recordo que una vegada, a 3r de Bàsica que la profe no hi era. Jo vaig sortir allí al mig i em vaig posar a imitar una parella, que jo els vaig dir el Sr. Pepet i la Sra. Pepeta,  i feia un xou, i vinga imitar i imitar, i la gent reia i reia, tota la classe estava allà rient... Aquest va ser el meu primer contacte amb el teatre. Em vaig sentir molt feliç perquè la gent es va portar bé jo estava tranquil i, d’alguna manera, vaig fer un espectacle i al mateix temps vaig fer una mica la funció de líder. Va ser un moment molt bo per a mi.

Tu eres dels populars de la classe, no?

Sí, intentava ser-ho. Després, a 8è, teníem a un profe molt enrotllat, tipus Merlí, que era de Química, Porres es deia, el Sr.Porres. Doncs, amb els mes forts de la classe, ja teníem 14 anys, vam sortir del cole i... ell tenia un cotxe, un 127, un cotxe que no pesava gaire, i entre els tres o quatre que érem, el vam bellugar una mica i el vam separar una mica de la vorera. La Directora se’n van assabentar i allò va ser com si fos... ens van venir, ens van castigar, que si la confiança, que si els havíem traït... Bé...ens en va caure una al damunt! I era una cosa de xicots, que volíem fer una brometa masculina.(riu)

Tens algun amic que conservis de la teva infància?

Sí, tinc un amic amb qui ens portem 13 dies i ens continuem veient. Ell fa 2 metres; encara és més alt que jo. Fa 54 anys que ens coneixem i encara mantenim la mateixa amistat que teníem de nens.

Aquest amic, era com tu?

No...ell era més aviat un empolloncete.

Sabem que has viscut a l’Àfrica. Quan vas marxar cap allà, no et va fer pena deixar aquí els amics?

Sí, una mica sí, perquè estàs amb els 14 anys, que és quan comences la preadolescència, estàs portant el tema de les noies, et sents insegur i, a sobre, ets en un lloc d’on no parles l’idioma, ple d’africans, tot és diferent...

Vàrem marxar tota la família i jo hi vaig estar estudiant fins a acabar el batxillerat. El meus pares s’hi van quedar 28 anys. Era bastant desagradable, els ‘’francesets del Lycée’’ se’n reien, molta burla... Va ser bastant difícil per a mi. Hi havia poca cultura occidental... L’Àfrica és una cosa, però el món dels blancs a l’Àfrica és diferent, és com una bombolla artificial... és molt asfixiant. Sí que vaig fer teatre i hi havia sessions de cine, d’art i assaig, però aquells quatre anys no diria que fossin una experiència agradable... a mi, no em va agradar, l’experiència, vaig patir bastant. E.m sentia molt sol i aïllat

Però en una classe ens vas comentar que el primer col·legi de l’Àfrica on vas ser...

Sí, va ser quan vaig estar millor, era un barri africà cent per cent, i hi avia alumnes quasi bé adults...em van protegir, perquè jo era molt jove.. i després volien que els ajudés amb els exàmens, perquè jo els feia bé i ells els volien copiar, i volien que jo els ajudés...Jo no volia per que no ho trobava ètic!

Ells et donaven seguretat i tu a ells, intel·ligència...

Suposo que després ells esperaven que jo els pogués ajudar amb els exàmens. És clar, jo els deia: “jo, de copiar, no te’n puc ensenyar, tu has d’aprendre”. I per mi que ho entenien. No deien res, però els estranyava... Hi havia un noi, el Sahié que sempre m’ho demanava.

El teu cantant preferit és...

Bob Marley

i  la cançó?

(canta ‘’It’s a Funky reggae party...’’ i riu)

by Ricard

Entrevista Víctor Carrera

El Víctor és el nou profe de Filosofia de l’Institut Martí l’Humà. Té una mirada penetrant que parla tant com les seves paraules.

“Jo volia fer alguna cosa  relacionada amb l’ésser humà.”

D’on ets?

Soc de Barcelona, però des dels últims quatre o cinc anys visc a Torredembarra.

Quanta estona hi ha d’aquí a Torredembarra? 

Trigo uns 45 minuts

A quina hora t’aixeques?

A les 6:30

Parlem de la teva època d’estudiant. A la classe eres dels liantes ?

Era una mica despistadillo, però liant liant no.

Alguna vegada has contestat malament a algun professor?

No

T’han expulsat mai de l’insti o de la classe?

Una professora d’anglès ens va expulsar a tota una filera.

Vas repetir algun cop?

Sí,  a segon de BUP.

Ara ets professor de…

De Filosofia, i  també de Cultura Clàssica i de Psicologia.

Com acceptes les crítiques en el terreny professional?

Bé... si considero que tenen raó i són positives, t’ajuden a millorar.

Què en penses dels teus companys i com et relaciones amb ells?

Acabo de començar fa dos mesos i tot ha sigut ajudar-me perquè, sempre, quan entres en un centre nou tot varia bastant.

Què et va inspirar a ser professor d’aquesta assignatura?  

Jo volia fer alguna cosa  relacionada amb l’ésser humà: història de l’art, psicologia… i, al final, em vaig decantar per la filo. I el tema de professor no és vocació de petit petit  sinó que, quan estava estudiant, em van posar de formador d’ empresa en una tenda d’esports. I, com que vaig veure que em va agradar, em vaig decantar per fer el màster de professorat i ser profe de filo.

Vas estudiar en una universitat?

Sí,  però, ja et dic,  sense l’objectiu de ser profe de filo

Sempre hi ha algun alumne  que no et vol o no t’accepta a classe…

Sí, igual que tots, no són ets teus amics i tenim filies ni fòbies

Com creus que has de portar la classe perquè tots els alumnes et facin cas?

Intentar-la fer... una miqueta amena. No tota l’estona, però en algun moment, quan veus que perds la gent,  fer una petita brometa… i  sempre buscar el millor per als alumnes, tot i que vosaltres penseu que no és així…

Alguna vegada, sent professor, algun alumne teu ha patit bulliyng?

Per sort, no.

I tu nas patit alguna vegada o algun company teu?

Jo no, però algun amic meu, sí.