Entrevista Rosa Montané

La Rosa Montané és professora d’Educació Física. Se la veu una persona decidida, valenta i amb una gran capacitat d’adaptació a l’entorn.

“Hi ha una professora... em va mostrar el camí per poder ensenyar Educació Física, la senyoreta Mari Pau. Per a mi, va ser com un ídol durant tota la Primària.”

Quan anaves a EGB, erets dels liantes de la classe?

Jo era una noia tranquil·la, no la liava mai a classe; però tampoc no era de les que estava més atenta, estava més aviat despistada.

Has tingut mania a algun professor alguna vegada?

No, no sé el que és tenir mania a algun profe. No recordo que hagués tingut mania a cap profe.

Que en penses quan ara, a tu, alguns alumnes et diguin “és que em tens mania”?

Doncs, la veritat és que això no m’ha passat. No recordo que cap alumne m’ho hagi dit.

Què recordes de la teva vida a l’institut?

Jo vaig fer l’EGB, BUP i COU en un col·legi de monges ( ja en quedaven poques). Recordo que l’ensenyança era molt diferent de la que hi ha ara, ni millor ni pitjor, diferent. Recordo passar-m’ho bé, patir molt per haver d’estudiar... Però jo tenia una vida paral·lela a l’escola dedicada a l’esport, que era el que més m’omplia.

És a dir, de petita ja volies ser professora d’Educació Física?

Jo, a 6è de Primària, ja em vaig adonar que volia ser professora d’Educació Física, i he tingut molta sort perquè no he hagut de canviar mai de pensament.

Què en penses, de l’actual sistema d’ensenyament?

És molt més lliure, molt més lliberal, estic totalment d’acord amb el sistema que estem portant ara, perquè tothom es pot expressar millor, tothom té més llibertat de moviment i trobo que els alumnes poden adquirir moltes més competències de les que vaig adquirir jo quan era petita.

Recordes algun professor que t’hagués ajudat molt?

Sí. Hi ha una professora... em va mostrar el camí per poder ensenyar Educació Física, la senyoreta Mari Pau. Per a mi, va ser com un ídol durant tota la Primària.

Com acceptes les crítiques en el àmbit professional?

En el nostre terreny, la docència, no es critica el professor, perquè cadascú té un estil diferent. Tenim molta feina i l’hem de dur a terme quan toca.

Què penses sobre les males contestes que, a vegades, donen els alumnes?

Penso que és una forma de rebel·lia, que segurament aquella contesta comporta un determinat sentiment per part d’aquell alumne, que ha de tenir algun problema per haver contestat d’aquella forma.

Veus alguna diferència entre els instituts en els que has estat?

Jo he treballat en molts instituts i sempre hi ha diferències i semblances entre tots. Les diferències són de despatx, companys de feina, diferències entre les diverses formes de fer les coses, però, en el fons, tot és igual.

Et sents a gust en aquest institut?  I amb els companys?

Sí, i amb els companys també.

En quins altres instituts has treballat?

He treballat en molts instituts; la meva llista és bastant llarga. I tots els instituts en què he treballat són d’aquesta zona de Tarragona, o de Lleida.

I em podries dir algun nom?

Sí, l’any passat vaig ser a Reus. L’anterior vaig ser a l’Institut Fonts de Glorieta, a Alcover; allí vaig ser-hi 3 anys. I anteriorment havia estat a l’IES de la Pobla de Segur. A l’IES de Sort, al de Seròs, i a Lleida capital he estat en diversos instituts. Tinc un gran bagatge d’instituts, sí.

Quan vas arribar al Martí l’Humà, quina va ser la teva impressió al veure aquest institut?

Que és un institut estàndard. Entrava en la normalitat de tots el instituts que he estat d’aquest nivell, tant pel nombre de professorat com pel nombre d’ alumnes.

Què opines sobre les incidències i sobre la forma de valorar  l’alumnat, tant amb exàmens com pel seu comportament?

M’estàs preguntant dues coses diferents?

Sí.

Sobre les incidències, a què et refereixes?

Creus que s’han de posar incidències?

Sí, sí, és clar que sí. Quan un alumne em falta al respecte o quan l’alumne no es porta bé, quan l’alumne no està on ha d’estar, quan un alumne falta al respecte a un company, quan no utilitza bé el material o l’espai on es troba... són incidències que, moltes vegades, es converteixen en greus i que s’han de tenir en compte perquè hi hagi una bona convivència al centre.

I sobre la forma de valorar els alumnes?

Si et refereixes als exàmens escrits, és una forma de valorar l’alumnat, però n’hi ha altres, i la realitat és que el sistema educatiu va canviant i va millorant en aquest sentit. Perquè qualsevol  cosa que feu i que expresseu a classe es pugui valorar.

Educació Física és activitat física?

Activitat física i activitat teòrica.

Que valores més, l’activitat física o l’activitat teòrica?

Jo ho valoro tot perquè, si no tens uns coneixements previs, allò que fas a la pràctica no saps per què ho fas. Per tant, en aquesta vida s’ha de saber el que es fa i per què es fa.

Tu, a l’hora de valorar la teva matèria et fixes..

En tot, em fixo; em fixo en la teva part actitudinal, em fixo en la teva part procedimental i en la teva part conceptual.

A l’hora de fer classe, t’agrada seguir el currículum?  

El currículum que em dona Ensenyament per a impartir la meva matèria és molt ampli, d’acord? Aleshores, cada professor escull aquelles activitats que considera més adequades per a impartir el contingut del currículum Decideixes les unitats i  les activitats que s’han de fer en el primer, segon i tercer trimestre, i dintre d’aquestes unitats, doncs ports variar el mètode. Cadascú les adapta a la seva forma de ser. Però això passa en Educació Física passa en Català ... passa en totes les matèries.

Quan un alumne et diu, podem fer lliure o podem jugar al mataconills, que és el primer que dius?

Depèn, fer lliure... quan ets a Matemàtiques, demanes fer lliure? No. Si el currículum previst està acabat, doncs pot ser que sí. Si no, jo segueixo el currículum.

Quina pregunta li faries a algun alumne sobre alguna cosa que volguessis saber d’aquest centre?

Sobre aquest centre?

O sobre la teva matèria?

Doncs no ho sé ara, m’agafes en standby, no ho sé. Quan entro en un institut d’una població m’encanta conèixer el context, l’entorn; ara, als alumnes els  demanaria que em portessin per la muntanya d’aquí per conèixer l’entorn.

Et consideres naturalista?

No, em considero que m’he d’adaptar al lloc on treballo i intento adaptar-me al 100%.

Tu no vius aquí, a Montblanc?

No, jo visc a Lleida.

Llavors, tens un bon camí  de casa a l’institut?

Sí.

Però, per a tu, val la pena vindre aquí?

És el meu lloc de treball, és on m’han destinat per a treballar.

Llegeixes o fas esport?

Ni una cosa ni l’altra. Treballo i cuido la família.

Tens alguna mascota?

No, ni la vull tenir, tinc 3 fills i no vull tenir més mascotes.

Quin és el teu esport preferit?

M’agrada molt ballar. Sempre he fet dansa i, com a esport col·lectiu, he fet sempre bàsquet, i ara estic jugant a pàdel. M‘agrada bastant fer esports.

Jugues sola?

No, al pàdel s’hi juga en parella. Tinc una companya de pàdel. Ens estem iniciant; la veritat és que fa poc que ens estem iniciant. Em pensava que no m’enganxaria però m’hi he enganxat.

A quina edat et vas independitzar de la família?

Em vaig independitzar bastant gran, perquè les circumstàncies no eren acceptables com per a independitzar-me. Jo tenia nuvi des de feia molt de temps, però els estudis i la carrera, van fer que no em pogués independitzar quan jo volia. De totes formes, em vaig independitzar abans de casar-me.

Què opines sobre el reciclatge i la contaminació a escala mundial?

Penso que n’hem de ser molt conscients i que hi ha un problema molt gran al món a causa de la contaminació. Jo he treballat molt amb el tema del reciclatge, i crec que no en som prou conscients.

Faries alguna activitat per sensibilitzar els alumnes sobre com s’ha de reciclar?

Sí, si tingués una proposta de l’alumnat o del professorat, m’hi adjuntaria.

Què penses de les persones que són masclistes? 

També és un tema que es treballa molt des de l’escola, que els professors i professores podem donar moltes idees perquè això no passi, que hi ha una tendència molt, molt gran al masclisme. Vosaltres teniu molta informació a nivell musical que detona masclisme, per exemple el reggaeton. Per això s’han de fer moltes xerrades i  s’heu de tenir molta comunicació entre vosaltres, perquè detecteu aquestes coses i sapigueu evitar-les entre els uns i els altres.

Quina música escoltes?  

M’agrada la música POP Dance i  sempre tinc al cap alguna cosa relacionada amb el ball, per això m’agrada tant aquesta música.

I algun artista que t’agradi?

No, t’ho sabria dir; escolto música en general i m’agraden diverses cançons.

Moltes gràcies pel teu temps, Rosa.

by Nerea i Rebeca